.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

El Senyor em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.»
El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la nova salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra.»

Is 49,3.5-6

Salm Responsorial

R. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat. 

Tenia posada l’esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi, 
ha inspirat als meus llavis un càntic nou, 
un himne de lloança al nostre Déu.  R 

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis, 
i m’heu parlat a cau d’orella;

no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R

Per aixo us dic: 
«Aquí em teniu: com està escrit de mi en el llibre, 
Déu meu, vull fer la vostra voluntat, 
guardo la vostra llei al fons del cor.»  R

Anuncio amb goig la salvació 
davant el poble en dia de gran festa. 
No puc deixar d’anunciar-la, ho sabeu prou, Senyor.  R

Sl 39,2.4ab.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

1Co 1,1-3

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel.»
Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant.» Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu.» 

Jn 1,29-34

"Mireu l’anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món"

La crida divina ve de lluny: El Senyor m’ha format des del si de la mare; però la presa de consciència té lloc quan el cridat s’ha sentit honorat de saber-se servent del Senyor.
El 2n Cant del Servent (Is 49,1s) destaca la dimensió universal: És massa poc que siguis el meu Servent per restablir les tribus de Jacob. T’he fet llum de tots els pobles.
La reivindicació de Pau dient ser apòstol de Jesucrist per voler de Déu no és bogeria sinó consciència viva de qui veu el fruit del seu treball apostòlic com a certificat de la seva investidura divina: Vosaltres sou el segell que certifica el meu apostolat (1Co 9,2).
La Comunitat de Corint és vista com:
• l’Església de Déu que és a Corint perquè encarna el Poble de Déu universal;
• els santificats en Crist Jesús amb santedat ontològica rebuda pel Baptisme;
• cridats a ser-li consagrats amb vocació a la santedat moral com a Poble de Déu;
• en unió amb tots els qui invoquen pertot arreu el nom de Jesucrist com a membres de l’Església universal.
En boca del Baptista l’evangeli presenta Jesús com «l’anyell de Déu» que pren damunt seu el pecat del món. Aquest títol evoca:
• referència al Servent del Senyor que porta damunt seu els pecats de tots (Is 53,12);
• referència a l’Anyell que els vencerà perquè és Senyor de senyors (Ap 17,14);
• referència a l’autèntic Anyell pasqual que és Crist, el nostre Anyell pasqual immolat (1Co 5,7); Vaig veure un Anyell dret i degollat digne de rebre tot poder (Ap 5,6.12).
El testimoni Joan ho ha vist i dóna testimoni que aquest és el Fill de Déu. Per això diu que és Jesús qui bateja amb Esperit Sant.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES